A vegades tens converses que duren hores o que duren minuts, converses que valen la pena, que et fan veure tantes coses...converses amb els amics, que fan que els redescobreixis a cada moment, i tornis a caure en la raó de l'amistat entre els dos, converses amb extranys que et deixen amb una nova opinió i amb més dubtes dels que tenies, converses amb aquell amic/ga especial que et fa veure com la connexió és màxima...i aquelles converses amb algú que acabes de coneixer i veus com se't va obrint poc a poc...que fa que vulguis seguir coneixent. I aprenent. Dels amics, dels companys, dels coneguts. I de tu.
En les converses es diuen coses que vols dir, coses que no les saps del cert i per això no vols dir...però sense obligacions. Hi ha converses per tot: estúpides, de sobretaula, d'ascensor, i les converses que et marquen. Parlo d'aquestes, converses que et fan adonar-te de com ets en realitat.
segueixo igual d'estat d'ànim: reflexiva (post-"post-ràpita", curiosament) però potser més contenta. i perquè? per les converses. Molen. M'agraden. Ningú ha tingut una bona conversa sense després repetir-la internament, convençut de que ha estat la millor conversa del món...Doncs el mateix passa amb les roses.
Roses liles, perquè el Lila serà sempre el meu color, un color apagat, però bonic! ...les roses negres també són boniques, no? i les blaves. Però no hi ha res com una rosa vermella com la sang, però no aquelles mig-vermelles, nono, les que imposen, aquelles que el seu color és tan impactant que te les quedes mirant sense voler...una estona, o uns segons, però no passen desapercebudes.
gràcies a tots aquells que han sigut en algun moment Roses Vermelles per mi.
I un agraïment especial per la Cristina, la meva companya de retrobaments de tota la vida.
per cert, als meus amics [eLs de SeMpRe!]----> moltíssimes gràcies per ahir. I pel regal! així us tindré encara més present...m'ho posaré en un lloc on sempre ho pugui veure ;) pk si som 17 o 18 realment no importa, tots sou fantàstics. ^__^ (si, tomas sireno, guardo les espelmes, estigues tranquil! xD)
i superimportant! --> LLOPIS GRÀCIEEES!! <-- el teu regal és GENIAL! Mira kets burru quan vols eh (mira k dirme hortera...xD) però aks codi m'ha fet més feliç el dia d'avui. és lo mes currat del blog!! per als k no sabeu de què parlo...mireu el flash k tinc posat a la sidebar!! al cantó dret, vull dir...sisi! això que hi ha 100 euros, un parasol trencat i una vieja urraca!! per a més informació, llegir el post dls 100 euros. mersiiiii! ara k mira k anarten a la euskal mil dies i deixarme aki tirada am el blog...fatal fatal eee?? passeuvusu beeeeeee! (frikis...tots!juajua)
i per acabar: tinc 21 anys i no he canviat ni una mica. Perquè he de fer anys si no canvio??? quina solemne tonteria!
pd. sitgeees e ft cas a lo k deia l llopis i s vritat tb tens una ntrada mol semblan jajajaj xo no parla d roses...;)
5 comentaris:
jeje la cena estaba muuuuuuuy buena, la pizza de calabacin era la mejor XD...ahun tengo tu caricatura en el horno, no te importa q no llegue al dia no? es q con el trabajo y todo no tengo tiempo, pero la tengo a media s por ahi jeje not procupis! molt bona la cena si si! y el pastel mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm...jaja hace tiempo q no me atipaba a saco como ayer jaja
Jajaja de res dona xDDD
Ara esperem que el sitges no et demandi, pk aixo k dius de les converses es sospitosament semblant al que te ell al seu blog a un dels ultims posts xDDD
Hala i segueix així!
(No pateixis k a la euskal tenim internet i messenger xD)
si?? miraré el blog dl sitges mes profundament doncs ajjajaja wai waiii aixi no m deixeu tan abandonadaaaa ueee xD aioo!
No, no parla de roses la meva entrada, però és sospitosament semblant, jajaja... :P
Ei, em sap molt de greu que no puguis venir al final a la euskal... ja ens diràs si vols alguna cosa! :D
gracias por ser una rosa roja para mi ! :P
Amanida
Publica un comentari a l'entrada