100 visites

oeeee!!! el Blog ha arribat a les seves 100 visites!!! això s'ha de celebrar amb una entrada com cal:

....
..........
..............

és que no se m'acut res al nivell d'algo tan guaii!!!


gràcies a tots els que heu visitat aquesta pàgina!! espero que l'hagueu disfrutat molt, i que torneu aviat perquè seguiré fent-ho el millor possible per a que sigui la pàgina més xula del món mundiaaaaaaaaaal!

un petó a tots!

i seguiré posant coses de Harry Potter, seguiré escrivint sobre els meus (nostres) estats Post-Ràpita i toootes aquelles coses que TAN us agraden!

(en part és guai lo de l'estat post-ràpita: significa que he estat allà un dia més!)

HBP: funny moments

This is my favorite:

"Do you remember me telling you we are practicing nonverbal spells, Potter?"
"Yes," said Harry stiffly.
"Yes, sir."
"There's no need to call me 'sir,' Professor."

*****************
I love this too:

"I enjoyed the [DA] meetings, too," said Luna serenely. "It was like having friends."

(i love Luna Lovegood!!)


*****************

"Er-well-ghosts are transparent-" he said
"Oh, very good," interrupted Snape, his lip curling. "Yes, it is easy to see that nearly six years of magical education have not been wasted on you, Potter. Ghosts are transparent."

(Snape, obviously)

*****************

Pointing his wand at nothing in particular, he gave it an upward flick and said Levicorpus! inside his head.
"Aaaaaaaargh!"
There was a flash of light and the room was full of voices: Everyone had woken up as Ron had let out a yell. Harry sent Advanced Potion-Making flying in panic; Ron was dangling upside down in midair as though an invisible hook had hoisted him up by the ankle.
"Sorry!" yelled Harry, as Dean and Seamus roared with laughter, and Neville picked himself up from the floor, having fallen out of bed. "Hang on- I'll let you down-"
He groped for the potion book and riffled through it in a panic, trying to find the right page; at last he located it and deciphered one cramped word underneath the spell: Praying that this was the counter-jinx, Harry thought Liberacorpus! with all his might.
There was another flash of light, and Ron fell in a heap onto his mattress.
"Sorry," repeated Harry weakly, while Dean and Seamus continued to roar with laughter.
"Tomorrow," said Ron in a muffled voice, "I'd rather you set the alarm clock."


*****************

"This is your copy of Advanced Potion-Making, is it, Potter?"
"Yes," said Harry, still breathing hard.
"You're quite sure of that, are you, Potter?"
"Yes," said Harry, with a touch of more defiance.
"This is the the copy of Advanced Potion-Making that you purchased from Flourish and Blotts?"
"Yes," said Harry firmly.
"Then why," asked Snape, "does it have the name 'Roonil Wazlib' written inside the front cover?"

*****************

"You'd think people had better things to gossip about," said Ginny as she sat on the common room floor, leaning against Harry's legs and reading the Daily Prophet. "Three Dementor attacks in a week, and all Romilda Vane does is ask me if it's true you've got a Hippogriff tattooed across your chest."
Ron and Hermione both roared with laughter. Harry ignored them.
"What did you tell her?"
"I told her it's a Hungarian Horntail," said Ginny, turning a page of the newspaper idly. "Much more macho."
"Thanks," said Harry, grinning. "And what did you tell her Ron's got?"
"A Pygmy Puff, but I didn't say where."

*****************

Why Are You Worrying about You-Know-Who?
You SHOULD Be Worrying About
U-NO-POO -
the Constipation Sensation That's Gripping the Nation!

*****************

"I would assume that you were going to offer me refreshment," Dumbledore said to Uncle Vernon, "but the evidence so far suggests that that would be optimistic to the point of foolishness."

*****************

He had known Ginny for years now....It was natural that he should feel protective...natural that he should want to look out for her...want to rip Dean limb from limb for kissing her...No...he would have to control that particular brotherly feeling....

*****************

"Promise me you'll look after yourself....Stay out of trouble."
"I always do, Mrs. Weasley," said Harry. "I like a quiet life, you know me."


*****************

se ha ido al cine! (mensajes en las canciones)

quien no recuerda el mítico chinito pecando de the Eagles...o el se ha ido al cine! de the Doors

(la d horas k nos hemos pasado cn el mp3 escuxando esos segundos de las canciones ... verdad primita)

less than seven, please

1r post dedicat exclusivament a Harry Potter. Sabieu que aquest dia no tardaria en arribar xDD i evidentment, m'expresso millor en anglès...(parlant de Harry Potter, és clar)

aaaaand what if there are not 7 horcruxes? what if there are only 5 or 6? think: we don't know exactly how many horcruxes made Voldemort, we "know" through Dumbledore who could only guess about it! if there are less than 7 horcruxes i will be so happy...please please i don't want Harry to be killed! (assuming he is a horcrux and he don't know...yet)

Just wondering...

see u!

Roses, Converses, Retrobaments...i agraïments ^^

això va de retrobaments...pk n'he tingut un de molt guai.

A vegades tens converses que duren hores o que duren minuts, converses que valen la pena, que et fan veure tantes coses...converses amb els amics, que fan que els redescobreixis a cada moment, i tornis a caure en la raó de l'amistat entre els dos, converses amb extranys que et deixen amb una nova opinió i amb més dubtes dels que tenies, converses amb aquell amic/ga especial que et fa veure com la connexió és màxima...i aquelles converses amb algú que acabes de coneixer i veus com se't va obrint poc a poc...que fa que vulguis seguir coneixent. I aprenent. Dels amics, dels companys, dels coneguts. I de tu.

En les converses es diuen coses que vols dir, coses que no les saps del cert i per això no vols dir...però sense obligacions. Hi ha converses per tot: estúpides, de sobretaula, d'ascensor, i les converses que et marquen. Parlo d'aquestes, converses que et fan adonar-te de com ets en realitat.

segueixo igual d'estat d'ànim: reflexiva (post-"post-ràpita", curiosament) però potser més contenta. i perquè? per les converses. Molen. M'agraden. Ningú ha tingut una bona conversa sense després repetir-la internament, convençut de que ha estat la millor conversa del món...Doncs el mateix passa amb les roses.


Roses liles, perquè el Lila serà sempre el meu color, un color apagat, però bonic! ...les roses negres també són boniques, no? i les blaves. Però no hi ha res com una rosa vermella com la sang, però no aquelles mig-vermelles, nono, les que imposen, aquelles que el seu color és tan impactant que te les quedes mirant sense voler...una estona, o uns segons, però no passen desapercebudes.

gràcies a tots aquells que han sigut en algun moment Roses Vermelles per mi.

I un agraïment especial per la Cristina, la meva companya de retrobaments de tota la vida.

per cert, als meus amics [eLs de SeMpRe!]----> moltíssimes gràcies per ahir. I pel regal! així us tindré encara més present...m'ho posaré en un lloc on sempre ho pugui veure ;) pk si som 17 o 18 realment no importa, tots sou fantàstics. ^__^ (si, tomas sireno, guardo les espelmes, estigues tranquil! xD)

i superimportant! --> LLOPIS GRÀCIEEES!! <-- el teu regal és GENIAL! Mira kets burru quan vols eh (mira k dirme hortera...xD) però aks codi m'ha fet més feliç el dia d'avui. és lo mes currat del blog!! per als k no sabeu de què parlo...mireu el flash k tinc posat a la sidebar!! al cantó dret, vull dir...sisi! això que hi ha 100 euros, un parasol trencat i una vieja urraca!! per a més informació, llegir el post dls 100 euros. mersiiiii! ara k mira k anarten a la euskal mil dies i deixarme aki tirada am el blog...fatal fatal eee?? passeuvusu beeeeeee! (frikis...tots!juajua)

i per acabar: tinc 21 anys i no he canviat ni una mica. Perquè he de fer anys si no canvio??? quina solemne tonteria!

pd. sitgeees e ft cas a lo k deia l llopis i s vritat tb tens una ntrada mol semblan jajajaj xo no parla d roses...;)

inside my shell i wait and bleed

Ulaaa k taaaal aki sta la nova entrada i aks cop posare algo mes k un video...posare un video i escriure una mikaaa!! jajajaja ueeee wno despres de lo dls 100 euros la vida no ha tornat a ser igual. Els 100 euros han produit un canvi notable en tots nosaltres. I si no, mireu el blog del Llopis i dl Sitges. (jo mateixa em prenc l'audiencia, no sta malamen...!!) xo esk els seus blogs tenen algo k el meu no té...algu k sap kom COLLONS funciona aixo i els p**** codis HTML o altrament dits de merda. Pero me'n vaig sortint, k voleu...x aixo akest blog està en constant construcció, mai serà del tot definitiu ;) mica en mica s'omple la pica, diuenn!! ole! i us deixo amb un video duna kanso...vaia kina kanso..
Slipknot - Wait And Bleed
xq es la kançó k més m'agrada d Slipknot, i feia catxo d temps k no lescoltava, fins aks kap d setmana. I com sempre tornant d'un cap de setmana a la ràpita...estat d'anim anomenat "post-ràpita"...verdad Luci? :P mUAAAkk!!

inside my shell i wait and bleed

Otra Vez

El Canto del Loco! KE PASSA M'AGRADA VALEE ke mola mol ome!

i va dedicat per tu en especial ;) no cal ni dir noms...només tu!

AC/DC

You Shook Me All Night Long

és la meva preferida d ADCD...wno una de les k més m'agraden!! vaaale magraden totes, xo aksta es genial!!!

la meravellosa història dels 100 euros o del parasol rovellat

OLE OLE i OLEEEEEEEEE xl cap de setmana!!!
(aquí stem tota la colla k vem anar: 17!!)

Aquesta postejada va xls...100 euros!! xDDD k la maleïda dona ens volia esgarrapar, la mol...esgarrapaire!! d'això se'n diu mala persona. Algú que s'intenta aprofitar de nosaltres pel simple fet de veure'ns joves és repugnant. El Tomàs per això, està "viu de miracle", i això sempre es motiu d'alegria! aviam aviam repassem els fets. Donem 100 euros de fiança, recollim la casa i la deixem més neta del que ens la vam trobar, vam salvar la vida del Tomàs que perillava sota un parasol ROVELLAT i TRENCAT...i la dona "se sent timada" perquè el parasol en un cap de setmana s'ha rovellat....yeah.......han de passar setmanes pk un parasol es rovelli, senyora!

Bé volia comentar que el cap de setmana ha sigut un èxit: no hem fet res però ens ho hem passat fantàsticament! Un tribut al Tutti Frutti, un altre al Psicòleg (d poc no m torno tonta amb això!!), un altre a l'Assassí del Sitges i un altre al Pueblo! i, sobretot...a l'Uno de la Raquel, que s'ha amagat fins l'últim moment. Otia! i a la barbacoa amb la que ens va brindar el David el dissabte. I la guitarra, la flauta i el violí, no podien faltar de banda sonora del cap de setmana :P FANTAAAASSSTICCC

i VISCA LA TRAïCiÓ!! Judith, me les pagarààsss!! mira k matarme amb la càmara i a tanta traició... jejejejejeje MUAK!

I enviem a la merda mentalment a les 30.000 mosques, 20.000 avelles i/0 vespes (encara no sé k eren), a les 10.000 papallones i/o arnes, i a la dona de la casa. Olé!

Recordem als gossos de la casa, pobrissons.

I ara, un minut de silenci pel meu pobre raspall de dents. Va viure un final tràgic...simplement va desapareixer i no senyor, no ha tornat a aparèixer. Un dels grans misteris de la vida, on van a parar els raspalls de dents que desapareixen?

Avui per fi hem fet foto general de nois, foto general de noies, i foto general de totsss!!
aquí tenim les noies!!
SOU MAQUÍSSIMES TOTES

i foto general de noissss!!


i com veieu el Boix no sé ben bé k fa xDDDD i el Llopis li té com por a sortir a la foto xDDD
Bah!! k no us sabeu posar igual de bé que nosaltreeees!!! ;)
quan em passin la foto guai de tots la penjaré, fins llavors m'acomiado donant-vos les gràcies pel cap de setmana, mol mol guai!

vinga doncs, 100 eurus i us dono un parasol rovellat!!

Bon Jovi - All about lovin' you

Looking at the pages of my life
Faded memories of me and you
Mistakes you know I've made a few
I took some shots and fell from time to time
Baby, you were there to pull me through
We've been around the block a time or two
I'm gonna lay it on the line
Ask me how we've come this far
The answer's written in my eyes
Chorus: Every time I look at you, baby, I see something new
That takes me higher than before and makes me want you more
I don't wanna sleep tonight, dreamin's just a waste of time
When I look at what my life's been comin' to
I'm all about lovin' you
I've lived, I've loved, I've lost, I've paid some dues, baby
We've been to hell and back again
Through it all you're always my best friend
For all the words I didn't say and all the things I didn't do
Tonight I'm gonna find a way
Chorus: Every time I look at you, baby, I see something new
That takes me higher than before and makes me want you more
I don't wanna sleep tonight, dreamin's just a waste of time
When I look at what my life's been comin' to
I'm all about lovin' you
You can take this world away
You're everything I am
Just read the lines upon my face
I'm all about lovin' you
Guitar Solo
Chorus: Every time I look at you, baby, I see something new
That takes me higher than before and makes me want you more
I don't wanna sleep tonight, dreamin's just a waste of time
When I look at what my life's been comin' to
I'm all about lovin' you
All about lovin' you

anécdota de Bohr

l'he tret d'un altre lloc però reconec k és una anècdota brutal...m'encanta.

Sir Ernest Rutherford, presidente de la Sociedad Real Británica y Premio Nobel de Química en 1908, contaba la siguiente anécdota:

Hace algún tiempo, recibí la llamada de un colega. Estaba a punto de poner un cero a un estudiante por la respuesta que había dado en un problema de física, pese a que este afirmaba con rotundidad que su respuesta era absolutamente acertada. Profesores y estudiantes acordaron pedir arbitraje de alguien imparcial y fui elegido yo.

Leí la pregunta del examen y decía: Demuestre como es posible determinar la altura de un edificio con la ayuda de un barómetro. El estudiante había respondido: lleva el barómetro a la azotea del edificio y átale una cuerda muy larga. Descuélgalo hasta la base del edificio, marca y mide. La longitud de la cuerda es igual a la longitud del edificio.

Realmente, el estudiante había planteado un serio problema con la resolución del ejercicio, porque había respondido a la pregunta correcta y completamente. Por otro lado, si se le concedía la máxima puntuación, podría alterar el promedio de su año de estudios, obtener una nota más alta y así certificar su alto nivel en física; pero la respuesta no confirmaba que el estudiante tuviera ese nivel.

Sugerí que se le diera al alumno otra oportunidad. Le concedí seis minutos para que me respondiera la misma pregunta pero esta vez con la advertencia de que en la respuesta debía demostrar sus conocimientos de física. Habían pasado cinco minutos y el estudiante no había escrito nada.

Le pregunte si deseaba marcharse, pero me contesto que tenia muchas respuestas al problema. Su dificultad era elegir la mejor de todas. Me excuse por interrumpirle y le rogué que continuara. En el minuto que le quedaba escribió la siguiente respuesta: coge el barómetro y lánzalo al suelo desde la azotea del edificio, calcula el tiempo de caída con un cronometro. Después se aplica la formula altura= 0,5 por A por T2. Y así obtenemos la altura del edificio.

En este punto le pregunte a mi colega si el estudiante se podía retirar. Le dió la nota mas alta. Tras abandonar el despacho, me reencontré con el estudiante y le pedí que me contara sus otras respuestas a la pregunta.

Bueno, respondió, hay muchas maneras, por ejemplo, coges el barómetro en un día soleado y mides la altura del barómetro y la longitud de su sombra. Si medimos a continuación la longitud de la sombra del edificio y aplicamos una simple proporción, obtendremos también la altura del edificio.

Perfecto, le dije, ¿y de otra manera? Si, contesto, este es un procedimiento muy básico: para medir un edificio, pero también sirve. En este método, coges el barómetro y te sitúas en las escaleras del edificio en la planta baja. Según subes las escaleras, vas marcando la altura del barómetro y cuentas el numero de marcas hasta la azotea. Multiplicas al final la altura del barómetro por el numero de marcas que has hecho y ya tienes la altura.

Este es un método muy directo. Por supuesto, si lo que quiere es un procedimiento mas sofisticado, puede atar el barómetro a una cuerda y moverlo como si fuera un péndulo. Si calculamos que cuando el barómetro esta a la altura de la azotea la gravedad es cero y si tenemos en cuenta la medida de la aceleración de la gravedad al descender el barómetro en trayectoria circular al pasar por la perpendicular del edificio, de la diferencia de estos valores, y aplicando una sencilla formula trigonométrica, podríamos calcular, sin duda, la altura del edificio; en este mismo estilo de sistema, atas el barómetro a una cuerda y lo descuelgas desde la azotea a la calle. Usándolo como un péndulo puedes calcular la altura midiendo su periodo de precesión.

En fin, concluyo, existen otras muchas maneras. Probablemente, la mejor sea coger el barómetro y golpear con él la puerta de la casa del conserje. Cuando abra, decirle: señor conserje, aquí tengo un bonito barómetro. Si usted me dice la altura de este edificio, se lo regalo.

En este momento de la conversación, le pregunte si no conocía la respuesta convencional al problema (la diferencia de presión marcada por un barómetro en dos lugares diferentes nos proporciona la diferencia de altura entre ambos lugares) evidentemente, dijo que la conocía, pero que durante sus estudios, sus profesores habían intentado enseñarle a pensar.

El estudiante se llamaba Niels Bohr, físico danés, premio Nobel de Física en 1922, mas conocido por ser el primero en proponer el modelo de átomo con protones y neutrones y los electrones que lo rodeaban. Fue fundamentalmente un innovador de la teoría cuántica.