Punky

com es pot ser tan mona i tan graciosa?

una setmana sense ella, i no me'n faig a la idea.

al laboratori, quan acabavem sempre pensava "va, neteja rapid, que a casa estan la piper i la punky..." i avui encara ho pensava, pero dos segons després, com una punyalada, he tornat a la realitat sense la punky.

I ara,

qui bordarà quan s'hagi quedat tancada?

qui plorarà en veure un gat al carrer fins al punt de morirme de vergonya i reventarme a riure?

qui tindra aquells atacs de rabia contra el gossos de peluix quan es posa nerviosa?

qui m'esperarà repicant les potetes i bordant mentre puja l'ascensor?

qui pujarà m'esperarà amb ànsia al mig de les escales amb el cap entre els barrots a que passi i li digui algo? (repicant potetes, tambe)

qui m'agafarà les sabatilles i les de ma mare quan es posi contenta i les portarà cap a la terrassa, a bordar als gats?

qui respondrà als xiuxiuejos del xavi i li saltarà a la falda i li mossegarà el peluix?

qui se la fotrà contra la porta del passadís, en una esbranzida en plena eufòria?

qui es posarà entre ma mare i jo mentre veiem House o CSI?

qui em donarà patades perquè segueixi rascant-li la panxa?

qui posarà el cap sobre la falda a l'hora de sopar perquè la pugi a la falda?

qui es refregarà contra la paret del passadís deixant al cap del temps una enorme franja negra que vam tardar gairebé un any a saber d'on sortia?

qui pujuarà al llit i saltarà sense frenar per correr a un altre lloc quan arribem tots a casa i no sap a qui saludar primer?

qui em podrà fer riure tan?

en fi...ara, a plorar i recordar...

et trobo a faltar, punkita...

i per sort la Piper es un sol...que l'agobiem a mimos ara xD pobreta