Ho han dit per la ràdio, i sembla cert, a algun diari online també ho posa. Els Whiskyn's se separen. Passaria per una notícia sense importància però el cert és que m'ha commocionat moltíssim. No és que últimament en fós una gran seguidora, però sempre m'han agradat; de fet han format part de la millor de totes les èpoques que he viscut, i per tant és normal que m'afecti, significa que de debò la felicitat i despreocupació contínua en la que viviem llavors es va acabar. Grans concerts de Whiskyn's, grans rebudes per part d'ells mateixos als concerts...en aquells concerts que érem 4 gats i el gos. Que ompliem un terç de la sala si ens estiravem tots a terra! Que els perseguiem arreu de Catalunya amb algun pare a les nostres esquenes (és el que té ser menor). Era l'època del Toc al dos i Lila. Lila! Gran disc, deu ser el disc que més vegades vam escoltar a casa la Cris. De fet, l'únic! Grans tardes de tonteries escoltant els Whiskyn's. T'enrecordes, Cris, que tot ho relacionavem amb alguna cançó d'ells? Que ens les sabíem totes? Que ens posavem d'acord per portar la samarreta, tu la de Lila i jo de De la nit al dia? Que quan vam anar a aquelles colonies a Deltebre ens vam emportar la caràtula del disc de De la nit al dia? Qui tingués un reproductor de cd's portàtil per llavors, jeje! Vam anar a mil i un concerts, els vam esperar després dels concerts mil hores, amagades al lavabo si calia, i mai vam marxar sense una firmeta, sense un petó a la galta, sense l'eva que se'ns queia pel terra d'emoció...sense sentir-nos vives de nou. I és que les firmes no eren per menys. Recordo amb molt de carinyo una que deia "mai deixis de somriure"; em penso que cada cop que hi penso no puc deixar de fer-ho. (i durant setmanes després d'allò, tampoc!). Un grup, al capdavall, que van esdevenir més importants per com eren que pel què tocaven. I si em poso a escollir una cançó, em quedaria amb Lila. I el disc? Lila. I és que tot és personal. No en trauria res parlant d'on es va formar el grup, de la seva evolució. Només us cal buscarla al google. Jo parlo del que importa. De que una vida sense Whiskyn's no me la puc imaginar, per tot el que comporta.
A tu, Cris, a vosaltres, Whiskyn's, aquest escrit va per vosaltres. Perquè ara, quan vaig al tren i em poso els auriculars a les orelles, tot tornant de la uni, i sona una cançó qualsevol de Whiskyn's, em venen al cap tants i tants records que ja no sé si m'agrada més la música o els records que hi tinc relacionats. Alguns tristos, però la majoria fantàstics, i tots són records que tan de bo m'acompanyin tota la vida perquè m'han fet ser com sóc. I això és d'agrair.
I faria el que calgués
per sentir una vegada més
la teva veu rient, dient
que tot això noés cert,
que ja torno a estar despert.
Només espero que en aquesta última gira ens trobem allà tots plegats una vegada més, i si és l'última, que ens n'enduguem el millor record de tots.
